cugnusint |
sec. XIV |
c. 2v |
Li scuelis, alguno ven tignudo di bon mestri, alguno di mens bon, no cugnusint gl infantulins la varietat, per lu poc sen ch’egl abundin |
cul 1 |
sec. XIV |
c. 7v |
Gll umign, part muerin di fyero, part di churtyel, cul qual spes ven acortelat quanunquana ucit altruy |
culor |
sec. XIV |
c. 3v |
Jo, Çuan, ghi diy, per lu miglor sen chu yo ay, sì tu remagnaras degl ripintiç, si tu usiras cun culor gllu quagl ti disvigin |
cum |
sec. XIV |
c. 7v |
Glli vilans [a]rcuiglint lis blavis, algun cu la so fameglo, algun cun lavoredos cum presi, s’aparten bati, disint lu proverbi “ci ch’à tinp no spyet timp” |
cun |
sec. XIV |
c. 6v |
Gllu dis chu la fradagllo van a Mont, a un pridicador s’aparten alar cun lor per pridicar lu |
cun |
sec. XIV |
c. 3v |
Jo, Çuan, ghi diy, per lu miglor sen chu yo ay, sì tu remagnaras degl ripintiç, si tu usiras cun culor gllu quagl ti disvigin |
cundicion |
sec. XIV |
c. 4r |
Çuan, hom di buino cundicion, è pecat vignì inçuriat degl visins, glli quagl tristis li barbis! s’el podes pluy di lor |
çurat |
sec. XIV |
c. 10r |
Lu notabil, molt pluy fuart degl altris, è stat mal studiat di te, lu qual, amanaçat del mestri, as çurat di no vignì a scuelo |
custuy |
sec. XIV |
c. 6r |
Lu notabil d[i u]è, piçul e liçer com fo l’atri, vignirà tuest inglid[at] di custuy, lu qual vignir studiat dì e gnot è voro pirdudo |
çuvintut |
sec. XIV |
c. 10v |
La çuvintut, molt pluy bielo delo vegleço, dà vigor e forteço al quarp, nusut di supergo fadio |