ubidisin |
sec. XIV |
c. 2v |
Gli citadins di chesto tyaro ubidisin al so signò, algun per pavuro, algun per amor, apartignut a piçugl ed a grang star sot la bacheto del so mayor |
ubidit |
sec. XIV |
c. 8v |
Glli scolars, ligint un volantì, l’atri al so malgrat, debè plasè vollè ubi[dì] al mestri, [lu qual], no ubidit, vul mal di quanunquana contrasto gllu sye comandamenç |
ucit |
sec. XIV |
c. 7v |
Gll umign, part muerin di fyero, part di churtyel, cul qual spes ven acortelat quanunquana ucit altruy |
udì |
sec. XIV |
c. 9r |
Acustuy, lu qual, abandonà lu studi dela gnot, sta ad udì flabis di feminis dongo lu fu, uay a luy! quant el sarà grant |
uè |
sec. XIV |
c. 5v |
Lu notabil di uè, fuart con furin gl atris, ven mal studiat degl mye conpagns, gli quagl un sares vendi di vignì batut |
uè |
sec. XIV |
c. 10r |
La me madreso, molt pluy byelo di quantis dunçelis chu tu vedes uè, m’arecres cegnà doy çovins, gli quagl un e l’atri ven fat passà duto l dì pelo so contrado |
ueglo |
sec. XIV |
c. 10r |
Lu pecat, molt pluy negri degl carbons, non ueglo dio alegrà gli mye amis, lis cuy animis saran salvis, s’egl faran ben |
ueglo |
sec. XIV |
c. 6r |
Façint l’om ben com fasin gli sye visins, el no po vignì ranpugnat di niun cu ben gli ueglo |
uestris |
sec. XIV |
c. 8r |
O domlans, quals son byelis, uno naturalmentri, l’altro per fuarço di freandis, a myo parè, si sforças pluy di conplasè ad alt[ri] ch’a uestris mariç, chosa per la qual vo s’aripintires davù la mu[art] |
umign |
sec. XIV |
c. 10r |
Dyo, molt pluy iust degl umign del mont, è inposibil pecar, p(er) la grant saviança la qual el abundo |