subiarbio |
sec. XIV |
c. 2r |
La subiarbio, la qual è molt pior degl altris vicis, m’arecres regnà in persono amado di me |
superbisin |
sec. XIV |
c. 4r |
Glli dinas, uadagnaç di te a tuart ed a roson, ti [super]bisin contra glli toy visini, glli quagl tu es [s]tat ... timut infin a chi |
supergo |
sec. XIV |
c. 10v |
La çuvintut, molt pluy bielo delo vegleço, dà vigor e forteço al quarp, nusut di supergo fadio |
sutil 2 |
sec. XIV |
c. 4v |
Fatis lis vendemis, gli çovins gli quagl àn sutil inçen è da començar lu studi, lu qual començat, yo intint d’usar la scuelo |
sutiligeço |
sec. XIV |
c. 1v |
L’ago dela nuestro fontano aresorç ala montagna per diviarsis avenis, lis quals taponadis, gllu mestris las convegneran avrì per sutiligeço d’inçen in la lor art |
sye |
sec. XIV |
c. 7v |
Glli animagll, glli quagll, qual è fuart p(er) grandeço di quarp, qual p(er) ardiment di cur, uarta! di quantis çestis si ghatin, seont chu scrivin gllu filosofs in gllu sye codis |
sye |
sec. XIV |
c. 6r |
Façint l’om ben com fasin gli sye visins, el no po vignì ranpugnat di niun cu ben gli ueglo |
sye |
sec. XIV |
c. 2v |
Lu povul di Yaruselem, algun crucifis Crist, algun per malo volencio, algun per invidio, chosa per la qual glli sye disindinç d’àn portat peno |
t’ |
sec. XIV |
c. 7r |
Tratç doy dis delo setemano, t es vignut poch a scuelo, chosa p(er) la qual el non è miriveglo si tu no inparis |
taglat |
sec. XIV |
c. 4v |
Acustuy, lu qual à taglat lu det, par sbodelat, tant s’à lementat a mot d’infantulins, gli quagl vignin losengaç delis maris |